A l’auditori ens vam sentir molt satisfets de la feina feta, i molt contents de poder-la ensenyar a les nostres famílies i a tota la gent del poble que ens va acompanyar en un dia que mai oblidarem. Gràcies a les filmacions, vam transportar els assistents a casa nostra i van poder conèixer-nos tal i com som (cadascú de natros). Podríem explicar tot el que es va fer, però no faria justícia a l’experiència que vam viure.
Vam arribar radiants -arreglats de veritat- i en sortir a l’escenari vam lluir amb molta dignitat, dignitat ADULTA. Després d’una breu introducció de Valerie i Josep, vam presentar les diferents filmacions. Tots vam sortir en pantalla, si no en la pel·licula, en el “cómo se hizo” i si no en un petit resum de les filmacions que hem fet en els últims anys.
Hem rebut –i encara rebem- moltes felicitacions de gent que coneixem i de gent que s’ha apropat a nosaltres i que no coneixem de res: “A vore quan feu una altra pel·lícula... que vindrem a vore-la!”. Però el millor dels comentaris ens el fan tots els dies els nostres conciutadans quan anem pel carrer i ja no ens pregunten si anem a passejar o a prendre el sol, sinó que ens pregunten si anem a la biblioteca o a fer una altra pel·lícula. I això ens fa sentir molt orgullosos.
